Artistes

Germano Celant:


Rudolf Schwarzkogler : va ser un artista d'interpretació austríac estretament associat amb el grup d'accióista vienès que incloïa els artistes Günter Brus, Otto Mühl i Hermann Nitsch.

Actualment és més conegut per les fotografies que representen la seva sèrie de "Aktionen" molt controlada, amb iconografia com un peix mort, un pollastre mort, bombetes de llum nua, líquids de colors, objectes lligats i un home embolicat amb gasa. Els temes duradors de les obres de Schwarzkogler van suposar l'experiència del dolor i la mutilació, sovint en un context clínic incongruent, com el 3er Aktion (1965), on el cap d'un pacient amb venes es veu travessat pel que sembla ser un llevataps, produint una taca de sang sota les vendes. Ells reflecteixen un missatge de desesperació davant les decepcions i la dolència del món.



C.Burden:Shirley Carter Burden (9 de desembre de 1908 - 3 de juny de 1989) va ser un prominent fotògraf nord-americà, autor d'assaigs sobre racisme, catolicisme i història del lloc. Va servir en comitès assessors de museus, incloent el Museu d'Art de Santa Bàrbara a Califòrnia i va ser president del Comitè de Fotografia del Museu d'Art Modern de Nova York i d'Aperture, que va nomenar a la Burden Gallery (Nova York) en el seu honor .



On Kawara: va ser un artista conceptual japonès que va viure a Nova York des de 1965. Va participar en nombroses exposicions individuals i col·lectives, inclosa la Biennal de Venècia en 1976.



milion years


G.Maciunas: va ser un artista lituà americà. Va ser membre fundador i coordinador central de Fluxus, una comunitat internacional d'artistes, arquitectes, compositors i dissenyadors. Altres membres líders reunits per aquest moviment van ser Ay-O, Joseph Beuys, Jonas Mekas, George Brecht, Dick Higgins, Yoko Ono, Nam June Paik i Wolf Vostell.


És el més famós per organitzar i realitzar esdeveniments primerencs i per muntar una sèrie de múltiples artistes d'influència.




A.Kaprow: va ser un pintor dels Estats Units pioner a l'establiment dels conceptes d'art de performance.


Allan Kaprow va ajudar a desenvolupar les instal·lacions artístiques i els esdeveniments cap a finals dels anys cinquanta i sisè. Els seus esdeveniments, prop de dos-cents, van anar evolucionant al llarg dels anys. Amb el temps, Kaprow va canviar la seva pràctica en el que ell va anomenar «Activitats», relacionant íntimament obres per a un o diversos jugadors i dedicades a l'examen de les conductes i hàbits quotidians d'una manera gairebé indistinguible de la vida ordinària. Alhora, la seva obra influeix en Fluxus, l'art de performance i l'instal·lació artística.



R.Rauschemberg: ou un pintor i artista estatunidenc, que va adquirir una certa notorietat el 1950 en la transició des de l'expressionisme abstracte al Pop-Art, del qual era un dels principals representants del seu país. Rauschenberg es va fer famós amb les seves combinacions de 1950, en les quals es van emprar materials no tradicionals i objectes diferents d'una manera innovadora per a l'època. Si bé les Combines eren alhora pintura i escultura, Rauschenberg també va treballar amb fotografia, gravat, paper i actuacions.



E.Kienholdz: va ser un artista d'instal·lació i escultor assemblador americà el treball del qual va ser altament crític amb aspectes de la vida moderna. A partir de 1972, va reunir gran part de les seves obres d'art en estreta col·laboració amb la seva parella artística i la cinquena esposa, Nancy Reddin Kienholz. Durant bona part de la seva carrera professional, el treball de Kienholzes va ser més apreciat a Europa que als seus Estats Units, tot i que els museus nord-americans van presentar el seu art més destacat des dels anys noranta.



M.Cunningham: era un físic en núvol americà. Es va especialitzar en l'estudi de la boira, dirigint una estació de recerca meteorològica a l'illa de Kent a la badia de Fundy des de fa més de 60 anys.

Cunningham va néixer a Cambridge, Massachusetts. Va assistir a Shady Hill School i a la Cambridge School of Weston, on va construir la seva primera estació meteorològica. Va anar primer a l'Estació d'Investigació Científica de Bowdoin College a Kent Island com a estudiant de secundària a l'estiu de 1937. Va establir una estació meteorològica i va començar a recollir mostres d'aigua de boira que posteriorment es van sotmetre a anàlisis químiques. tema publicat l'any 1941.




Black Mountain College: va ser una escola experimental fundada el 1933 per John Andrew Rice, Theodore Dreier, i diversos altres. Amb seu a Black Mountain, Carolina del Nord, l'escola estava ideològicament organitzada al voltant dels principis d'educació de John Dewey, que van posar l'accent en l'aprenentatge integral i l'estudi de l'art com a element central d'una educació d'arts liberals.



Grup Gutai : va ser un grup d'artistes japonesos que realitzaven art d'acció o happening. Va néixer el 1955 a l'entorn de la regió de Kansai . Els seus principals membres van ser Jiro Yoshiho, Sadamasa Motonaga, Shōzan Shimamoto, Saburo Murakami, Katsu Shiraga, Seichi Sato, Akira Ganayama i Atsuko Tanaka.



Sol Lewit : fou un artista estatunidenc lligat a diferents moviments incloent l'art conceptual i el minimalisme. Els seus mitjans eren bàsicament la pintura, dibuix, i estructures (un terme que ell va preferir en comptes d'escultures).



J.Kosuth: artista conceptual nord-americà, viu a Nova York i Londres, després d'haver residit a diverses ciutats d'Europa, incloent Gant i Roma.



A giant copy of the Rosetta stone, by Joseph Kosuth in Figeac.


Y.Ono: és un artista multimèdia japonès, cantant, compositor i activista per a la pau. El seu treball també inclou art de performance, que interpreta tant en anglès com japonès i en cinema. El cantautor John Lennon dels Beatles va ser el seu tercer marit.



A.Muntades : és un artista experimental i professor universitari català.[1] És un dels artistes catalans vius de més renom internacional, que treballa en la intersecció entre l'art, les ciències socials i la comunicació.



C.Pazos: va estudiar arquitectura, disseny gràfic i història de l’art a l’escola Eina de Barcelona. Creador heterogeni, és autor d’una obra a cavall del neodadaisme, l’art povera, el surrealisme i l’estètica de Marcel Duchamp, Andy Warhol i Marcel Broodthaers. Tot i que formalment, la seva obra mostra un agut sentit l’humor, és profundament dramàtica.



A.Reinhart; va ser un pintor abstracte actiu a Nova York a partir de la dècada de 1930 i continuant fins als anys seixanta. Va ser membre dels American Abstract Artists i va formar part del moviment centrat en la Betty Parsons Gallery que es va conèixer com expressionisme abstracte. També va ser membre del The Club, lloc de trobada dels artistes expressionistes abstractes de la Nova York School durant els anys quaranta i cinquanta



R.Smitshon: Va ser un artista contemporani relacionat amb el moviment anomenat Land Art. Va estudiar pintura i dibuix a la ciutat de Nova York. Després de diplomar a la Lliga d'Estudiants d'Art en 1956, es va subscriure a l'Escola del Museu de Brooklyn. El seu tipus de pintura preferida és la pintura abstracta, tipus de pintura que va deixar per consagrar-se, a partir de 1962, a la escultura. Va començar a treballar en llocs suburbis, emprant per als seus treballs el terme Terrenys (obres de terra).



.

C.Andre: Va néixer el 1935 als Estats Units i és un artista que ha treballat diverses corrents durant la seva vida. És poeta i escultor que principalment se'l coneix com a minimalista però també va treballar land art i art visual. Es va casar amb Ana Mendieta la qual no se sap si es va suïcidar o va ser assassinada per aquest artista ja que aquesta va ser trobada morta per haber caigut del 34è pis d'un hotel, sala on Carl Andre es trobav a dins en aquell moment. Va ser condemnat per això. Majoritàriament les seves obres estan fetes a partir de materials de construcció. Va conèixer a Frank Stella, un dels artistes amb els quals treballaria el minimalisme.



Anna Mendieta: Va ser una artista conceptual, escultora, pintora i videoartista nascuda a Cuba i criada a Estats Units. És especialment reconeguda per les seves obres d'art i performances en el marc del terreny artístic (art terrestre).



Andy Goldsworthy: és un escultor, fotògraf i ecologista britànic, resident a Escòcia, que realitza art de lloc específic i Land Art en emplaçaments naturals i urbans. S'ha concedit l'Ordre de l'Imperi Britànic.


Nancy Holt: Va ser un artista nord-americà més conegut per la seva escultura pública, l'art de la instal·lació i l'art terrestre. Al llarg de la seva carrera, Holt també va produir treballs en altres mitjans, inclosos el cinema i la fotografia, i va escriure llibres i articles sobre art.




C.Greenberg : va ser un assagista nord-americà conegut principalment com un influent crític d'art visual vinculat estretament amb l'art modern nord-americà de mitjans del segle XX i un esteticista formalista. En particular, és millor recordat per la seva promoció del moviment expressionista abstracte i va ser un dels primers crítics publicats per a lloar el treball del pintor Jackson Pollock.




Morris Louis: va ser un pintor estatunidenc. Durant els anys 50 del segle XX va ser un dels primers exponents de l'anomenada Pintura de Camp Color, una vessant de l'expressionisme abstracte defensada per Clement Greenberg. A més, juntament amb Kenneth Noland i altres pintors de Washington DC, Louis va fundar un moviment conegut com Washington Color School.





F.Stella: és un pintor, gravador i escultor nord-americà reconegut pel seu art abstracte post-pictòric. Motivat en plasmar una pintura minimalista, amb els anys, el volum passa a ésser el tema artístic que més treballa a la seva obra.



K.Noland : va ser un pintor abstracte americà. Va ser dels més importants cultivadors de l’estil «color field».



H.Rosemberg: va ser un escriptor, educador, filòsof i crític d'art nord-americà. Va encunyar el terme Pintura d'Acció el 1952 pel que posteriorment es coneixeria com expressionisme abstracte [1]. Rosenberg és conegut per la seva crítica d'art. Des de 1967 fins a la seva mort, va ser el crític d'art de The New Yorker



D.Hokney: és un pintor, projectista, escenògraf, impressor, i fotògraf, nascut a Anglaterra, que viu a Los Angeles, Califòrnia. És un important contribuent del Pop Art anglès dels anys 1960.



R.Hamilton: Va néixer el 1922 al Regne Unit. Fou un artista dels que treballà l'Art pop i intentà portà l'art fora dels museus a través de converitir els elements de consum en art. Fou considerat el primer creador d'una obra pop en crear el collage Què és el que fan que les cases d'avui dia siguin tant diferents, tant atractives?. Després va dissenyar la coneguda portada del White Album dels Beatles.



E.Paolozzi : Va ser un escultor i artista escocès. Paolozzi en Leith al nord d'Edinburgo, el fill major d'immigrants italians. Va estudiar a l'Edinburgh College of Art el 1943, brevemente a la St Martin's School of Art en 1944, i després a l'Slade School of Art a Londres des de 1944 fins a 1947, després del qual va treballar a París, França.



R.Lischenstein: fou un pintor estatunidenc de Pop Art, artista gràfic i escultor, conegut sobretot per les seves representacions a gran escala de l'art del còmic.



C.Oldemburg : És un escultor, pioner del Pop Art. És conegut sobretot per les seves instal·lacions d'art públic que representen réplicas a gran escala d'objectes quotidians. Un altre tema en el seu treball són les versions en escultura tosca d'objectes normalment durs.



T.Weselman: Va ser un pintor de pop-art americà. Fins al seu defalliment, Wesselmann era un dels últims grans mestres del pop-art americà en actiu, molt popular pels seus bells i impactants nus femenins.



Equip Cronica: Va ser un grup de pintors espanyols actiu entre 1963 i 1981, dades en què va morir Rafael Solbes. El van fundar Manolo Valdés, Rafael Solbes i Juan Antonio Toledo, si bé aquest últim es va deslligar aviat del grup.



E.Arroyo: escriptor equatorià. Va néixer a Quito, Equador, el 1887 i va morir a Madrid el 1937. Va passar la seva primera joventut a Quito on es va fer amic de Gonzalo Zaldumbide, altre escriptor ecuatoriano que va residir a Europa. Va arribar a Espanya el 1912 per participar en els actes del Centenari de les Corts de Cadis. En Cádiz va coincidir amb Francisco A. de Icaza, representant de Mèxic.



J.Rosenquist: va ser un artista nord-americà i un dels protagonistes del moviment de l'art pop. A partir de la seva trajectòria treballant en la pintura de signes, les peces de Rosenquist sovint van explorar el paper de la publicitat i la cultura del consumidor en l'art i la societat, utilitzant tècniques que va aprendre a fer que l'art comercial representés icones culturals populars i objectes quotidians quotidians



Y.Kusama: és una artista i escriptora japonesa. Al llarg de la seva carrera, ha treballat amb una gran varietat de mitjans incloent: pintura, collage, escultura, art performance i instal·lacions, la majoria dels quals exhibeixen el seu interès temàtic en la psicodelia, la repetició i els patrons. Kusama és una precursora dels moviments de l'art pop, minimalisme i art feminista i va influenciar als seus contemporanis, Andy Warhol i Claes Oldenburg.

T.Murakami



R.Wolheim:Va ser un actor nord-americà, d'escena i pantalla, l'aparença física del qual va relegar-lo a rols majoritàriament de matones o vilans en el cinema, però el talent li va permetre florir a l'escenari. La seva carrera va ser majoritàriament continguda durant l'era silenciosa de la indústria cinematogràfica, a causa de la seva mort prematura als 50 anys l'any 1931.



Kurt Schwitters: va ser un artista alemany, pintor, escultor, poeta i dissenyador gràfic, nascut a Hannover. Exclòs del moviment Dadà berlinès, va reaccionar fundant Dadà Hannover. Aquest moviment es va fundar sobre l'apoliticisme (als antípodes de les concepcions del grup Dadà a Berlín, que es caracteritzava per estar compromès políticament), el fantàstic i el constructivisme. Els seus principals pilars eren la revista Merz i l'art del mateix nom.










Man Ray: va ser un artista modernista nord-americà que va passar la major part de la seva carrera a París (França). Va ser un important contribuent als moviments dadaista i surrealista, tot i que els seus vincles amb cada un eren informals. Ell era conegut en el món artístic per la seva fotografia avant-garde, i també va ser un reconegut fotògraf de retrats.















Max Ernst : va ser un artista alemany nacionalitzat francès considerat figura fonamental tant en el moviment dadà com en el surrealisme. Al llarg de la seva variada carrera artística, Ernst es va caracteritzar per ser un experimentador infatigable, utilitzant una extraordinària diversitat de tècniques, estils i materials. En totes les seves obres buscava els mitjans ideals per a expressar, en dues o tres dimensions, el món extradimensional dels somnis i la imaginació.
























Jean Arp: va ser un escultor, poeta i pintor franc alemany. Va ser un dels fundadors del moviment conegut com Dadaisme.



















Daniel Spoerri: és conegut pels seus snare-pictures, un tipus d'assemblatges o art d'objectes, en els quals captura un grup d'objectes, com les restes de menjars d'individus, inclosos els plats, la coberteria i els gots, tots els quals fixa sobre una taula o una taula, que després s'exposa sobre una paret. També és àmpliament aclamat per la seva Anecdoted Topografia of Chance, una analogia literària de les seves snare-pictures, en els quals fa un mapa de cada objecte localitzat a la seva taula en un moment particular del temps, descrivint cadascun amb els seus records personals que aquest objecte evoca.








César: va ser un destacat escultor francès. Va estar en primera línia del moviment Nou realisme amb les seves radicals compressions (automòbils compactats, metall descartat, o escombraries), expansions (escultures d'escuma de poliuretà), i representacions fantàstiques d'animals i insectes.






Yves Klein: va ser un artista francès considerat com una important figura dins del moviment neodadaísta. Klein fonia l'inconformisme dadaista amb una profunda espiritualitat que se sustentava en la seva passió per la filosofia oriental i per l'esoterisme. Totes les seves accions tenien per a ell un sentit metafòric i amb elles va anticipar pràctiques que després es van fer comuns al llarg de la dècada dels seixanta. 1954 va iniciar les seves pintures de camps monocromes, que al principi eren de diverses tonalitats però que finalment va reduir al blau ultramar. Aquest color va arribar a ser fins a tal punt una empremta de reconeixement de les seves obres que ell mateix el va batejar com a color IKB (International Klein Blue).

Arman: més conegut com Polnarefu, va ser un pintor i escultor francès, nacionalitzat nord-americà.





Raymond Hains: Va ser un artista singular i inclassificable, que participa en els moments clau de l'art francès de la postguerra sense arribar a aturar-se plenament en cap.








Niki de Saint Phalle: Va ser de les artistes amb més renom del segle XX . fou escultora, pintora i cineasta francesa.








Pierre restany: va ser un crític d'art francès internacionalment reconegut com a fundador del moviment artístic anomenat Nou realisme (en francès, Nouveau Réalisme i en anglès New Realism). Pierre Restany va escriure el Primer manifest del nou realisme a l'abril de 1960. Aquesta declaració conjunta va proclamar un «nou enfocament perceptiu de la realitat»; va ser signada el 27 d'octubre de 1960, al taller de Yves Klein.





Barnett Newman : Barnett Newman va escriure prefacis a catàlegs d'exposicions i crítiques i a la fi de 1940 es va convertir en un artista que exposava a la Galeria Betty Parsons. La seva primera exposició individual va tenir lloc en l'any 1948. Poc després, Barnett Newman va comentar en una de les sessions d'artistes de Studio 35: «Estem en procés de fer el món sigui, fins a cert punt, a la nostra imatge i semblança.» 1 utilitzant les seves habilitats com a escriptor, Newman va lluitar intensament a cada pas per reforçar la seva imatge renovada com a artista i promocionar la seva obra.





Mark Rothko: conegut com Mark Rothko (en letó, Marks Rotko), va ser un pintor i gravador nascut a Letònia, que va viure la major part de la seva vida als Estats Units. Ha estat associat amb el moviment contemporani de l'expressionisme abstracte, tot i que en diverses ocasions va expressar el seu rebuig a la categoria «alienant» de pintor abstracto.1 El 1925 va iniciar la seva carrera com a pintor a Nova York de manera autodidacta. Entorn a 1940 realitzava una pintura molt similar a l'obra de Barnett Newman i Adolph Gottlieb, propera al surrealisme i farcida de formes biomòrfiques. A partir de 1947 el seu estil va canviar i va començar a pintar grans quadres amb capes fines de color. Amb el pas dels anys, la majoria de les seves composicions van prendre la forma de dues rectangles confrontats i amb vores desdibuixats per veladures.





Franz Kline : va ser un pintor d'acció per la seva simple, espontani i intens estil, mitjançant l'ús de traços forts i figures abstractes. La major part del treball de Kline, però va ser "practicada espontàniament". Va preparar molts sketchs sobre dibuix, encara que mai els va publicar, abans del seu treball plàstic, ia més va ser un músic de l'art abstracte.





Kenneth Noland:va ser un pintor abstracte nord-americà, un dels més importants conreadors de l'estil color field. També, en els anys cinquanta va practicar l'expressionisme abstracte i en els seixanta el minimalisme.





Frank Stella: és un pintor i gravador nord-americà, reconegut pel seu treball en les àrees del minimalisme i de la nova abstracció.

Helen Frankenthaler: va ser una pintora expressionista abstracta nord-americana. Va rebre la influència de l'obra de Jackson Pollock i de Clement Greenberg amb qui també es va veure involucrada en el Moviment d'Art Abstracte de 1946-1960. Era la filla menor d'un magistrat del Tribunal Suprem de l'estat de Nova York. Va estudiar a l'Escola Dalton amb Rufino Tamayo i també al Bennington College de Vermont. Més tard es va casar amb el també pintor Robert Motherwell.








Neil Jenney: és un artista autodidacta nascut el 1945. Va assistir a la Facultat d'Art de Massachusetts el 1964. El 1966 es va traslladar a Nova York, on actualment resideix.
El seu estil de pintura va ser descrit per la crítica d'art Marcia Tucker el 1978 com Bad Painting, una descripció que ha abraçat. Jenney descriu el seu estil com a realisme, però és un ús idiosincràtic de la paraula de la seva part, que significa: un estil en el qual les veritats narratives es troben en les relacions simples dels objectes. El seu treball durant 1969-1970, que és el període per al qual va ser sabut primer, era una reacció al minimalism i al photo-realism. Neil Jenney sempre ha estat anti-les.





Richard Long: és un escultor, fotògraf i pintor anglès, un dels artistes de land art britànics més coneguts.
Long és l'únic artista que ha estat seleccionat per al Premi Turner en quatre ocasions, i té fama d'haver rebutjat el premi en 1984. Va ser nominat en 1984, 1987, 1988 i després va guanyar el premi en 1989 per l'obra White Water Line.





Christo: és un artista nascut a Bulgària, caracteritzat per la seva intervenció en el Land art i performances ambientals. Utilitza l’espai com el seu llenç.








Joseph Beuys: va ser un artista alemany que va treballar amb diversos mitjans i tècniques com escultura, performance, happening, vídeo i instal·lació i va pertànyer al grup fluxus.








Art & Language: és una col·laboració d'artistes conceptuals que ha patit molts canvis des de la seva creació a finals dels anys seixanta. El grup va ser fundat per artistes que compartien un desig comú de combinar idees i preocupacions intel·lectuals amb la creació d'art. El primer número de la revista del grup, Art-Language, es va publicar al novembre 1969 a Anglaterra, i va ser una influència important en art conceptual en els Estats Units i el Regne Unit.








Wolf Vostell: va ser un artista alemany dels més representatius de la segona meitat del segle XX, que va treballar amb diversos mitjans i tècniques com la pintura, l'escultura, la instal·lació, el décollage, el videoart, el happening i el fluxus.

Douglas Huebler: va ser un artista conceptual, amb una llarga trajectòria i influència en grans generacions d'artistes del segle XX. Douglas Huebler va ser el primer minimalista a participar en les estructures primàries d'exposició al Museu Jueu de Nova York en 1966. Huebler va abandonar la pintura i l'escultura en 1968 i va produir obres en diverses formes, especialment la fotografia documental.





Joseph Kosuth : Aborda el tema artístic com un problema filosòfic i lingüístic, la qual cosa li apropa a l'Art and Language Group. Format bàsicament en el camp artístic, també va dur a terme estudis de filosofia i antropologia. La seva trajectòria demostra el seu coneixement i afinitat amb els mètodes d'investigació proposats pels filòsofs del llenguatge.





David Ascalon: L'artista i escultor David Ascalon va néixer a Tel Aviv (Israel) el 8 de març de 1945. David se'n va anar als Estats Units d'adolescent quan el seu pare va portar a la seva família a través de l'Atlàntic com una forma d'ampliar els seus horitzons. David va estudiar art i disseny a la Universitat Estatal de Califòrnia de Northridge i arquitectura a l'Institut Pratt de Nova York, on va rebre el seu títol. En els anys 1970, Ascalon va treballar en els camps del disseny d'interiors i l'arquitectura a Nova York per a la signatura del notable arquitecte israelià d'Arieh Elhanani de Tel Aviv. Va començar a buscar un mitjà més immediat d'expressió artística que l'arquitectura li permetria, si bé, va començar a experimentar en escultures de metall i explorant composicions abstractes amb soldadura a gas.





Jesús Soto: va ser un artista veneçolà, figura important de l'art cinètic, que inicia i desenvolupa a finals dels anys 50.





Alexander Calder : va ser un escultor nord-americà. Fill i nét d'escultors. La seva mare era, a més, pintora. Va estudiar enginyeria mecànica i el 1923 va assistir a la Lliga d'Estudiants d'Art de Los Angeles, on va rebre la influència dels artistes de l'escola.








Hans Hofmann : va ser un pintor alemany. El 1904, va marxar a París i va passar deu anys nodrint-se de l'art modern europeu, relacionant-se amb els principals artistes de l'avantguarda de moviments com el fauvisme i el cubisme. El 1915 va obrir una escola d'art a Munic i fins a 1936 es va consagrar a l'ensenyament sobretot als Estats Units, especialment en les sessions d'estiu de la Universitat de Califòrnia - Berkeley ia la Art Student League de Nova York, després va obrir la seva pròpia escola d'art en aquesta última ciutat. va ser un pintor alemany.





Jackson Pollock : va ser un influent pintor nord-americà i una important figura en el moviment de l'Expressionisme abstracte. Pollock va aconseguir reconeixement pel seu estil únic de fama pels seus quadres de dripping.





Kandinsky: va ser un pintor rus, precursor de l'art abstracte en pintura i teòric de l'art. Es considera que amb ell comença l'abstracció lírica i l'expressionisme. Nascut a Moscou, Kandinski va passar la seva infantesa a Odessa, on es va graduar a l'Escola d'Art Grekov Odessa. Es va matricular a la Universitat Estatal de Moscou, on va estudiar dret i economia, i després va començar a exercir amb èxit la seva professió i fins i tot li van oferir un lloc de professor de Dret romà a la Universitat de Dorpat. No obstant això, va decidir començar a estudiar pintura quan tenia 30 anys.





Gorky: va ser un pintor armeni naturalitzat nord-americà i exponent de l'art abstracte.





Willem de Kooning : va ser un pintor neerlandès nacionalitzat nord-americà, exponent en els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial l'expressionisme abstracte, i dins el si d'aquesta tendència, de l'action painting o pintura gestual -pintors d'aquest moviment van ser Jackson Pollock, Mark Rothko i Clyfford Still -; més tard, de Kooning va experimentar amb altres moviments artístics.








Franz Kline : va ser un pintor nord-americà associat al grup expressionisme abstracte que geogràficament se centra a Nova York entre els anys 1940 i els anys 1950. Va morir a la ciutat de Nova York a causa d'una malaltia reumàtica cardíaca.




Clyfford Still : a ser un artista nord-americà, pintor, ia més una figura destacada de l'Expressionisme abstracte, més concretament d'una de les seves tendències principals, la pintura de camps de color.





Monet: va ser un pintor francès, un dels creadors de l'impressionisme. El terme impressionisme deriva del títol de la seva obra Impressió, sol naixent (1872). Les seves primeres obres, fins a la meitat de la dècada de 1860, són d'estil realista. Monet va aconseguir exposar algunes al Saló de París. A partir de la fi de la dècada de 1860 va començar a pintar obres impressionistes. Aquesta desviació del gust de l'època, que era marcat per les acadèmies d'art, va empitjorar la seva situació econòmica i alhora va afermar la seva decisió de continuar en aquest atzarós camí.

Picasso: va ser un pintor i escultor espanyol, creador, juntament amb Georges Braque, del cubisme. És considerat des de la gènesi del segle XX com un dels més grans pintors que van participar en molts moviments artístics que es van propagar pel món i van exercir una gran influència en altres grans artistes del seu temps. Els seus treballs estan presents en museus i col·leccions de tot Europa i del món. A més, va abordar altres gèneres com el dibuix, el gravat, la il·lustració de llibres, l'escultura, la ceràmica i el disseny d'escenografia i vestuari per a muntatges teatrals. També té una breu obra literària.





Sisley: va ser un pintor impressionista francobritànic. Pinta un petit nombre de pintures en una gamma fosca feta de marrons i de verds profunds. Sisley revela la seva admiració per Camille Corot o Gustave Courbet, els seus primers mestres, en afirmar un gust pels valors i l'espai. És a partir de 1870 que la seva paleta s'aclareix sobretot en els seus nombrosos paisatges que representen les ribes del Sena i els canals parisencs. Aquest patró de les vores de l'aigua serà un dels temes favorits de Sisley fins al final de la seva vida.





Renoir: va ser un pintor francès impressionista, que en la segona part de la seva carrera es va interessar per la pintura de cossos femenins en paisatges, inspirats sovint en pintures clàssiques renaixentistes i barroques. Renoir ofereix una interpretació més sensual de l'impressionisme, més inclinada a l'ornamental ia la bellesa. No sol incidir en el més aspre de la vida moderna, com de vegades van fer Manet o Van Gogh. Va mantenir sempre un peu en la tradició; es va posar en relació amb els pintors del segle XVIII que mostraven la societat galant del Rococó, com Watteau.

Marcel Duchamp: pintor i escultor francès nascut l’any 1887 i mort l’any 1968, creador dels ready-made. Va ser participe d'una llarga carrera artística en diversos moviments artístics com el dadaisme, el futurisme, el cubisme i també del surrealisme. La seva influència en artistes i moviments posteriors és considerable i abasta fins a l'art més actual.







Julio Le Parc: és un pintor i escultor argentí d'ascendència francesa.Es un dels noms clau de l'Art contemporani i un dels pioners de l'Art cinètic.





Heinz Mack: és un pintor alemany nascut en els anys trenta. A principis dels anys 50 va estudiar a l'Acadèmia d'Art de Düsseldorf, on es va llicenciar en art. Va fundar, en companyia d'Otto Piene, el grup ZERO. En els anys 90, Mack va tornar a reprendre la pintura, després d'un període en què el gruix de la seva producció ho havien constituït les seves característiques escultures.





Takis:és un artista grec popular a França. Els seus treballs es poden trobar en molts llocs públics al voltant de París.


Takis és conegut mundialment per les seves investigacions sobre la bretxa entre art i ciència. Des del començament dels anys cinquanta, ha explorat nous territoris estètics, creant obres tridimensionals que incorporen les energies invisibles com a quart element actiu. Takis, que es defineix com un "científic instintiu", utilitza poderoses forces elementals per generar formes, moviments i sons musicals tant de les seves obres estàtiques com cinètiques.





Jean Tinguely:va ser un pintor i escultor suís. És conegut sobretot per les seves màquines escultòriques d'art cinètic, en la tradició Dada; conegudes oficialment com a metamecànics. L'art de Tinguely satiritzava la sobreproducció sense sentit de béns materials en la societat industrial avançada.





Eusebio Sempere: un escultor, pintor i artista gràfic valencià nascut l’any 1923. L'obra de Sempere està definida per l'abstracció, la repetició geomètrica i la linealitat, evolucionant vers el Pop Art i el constructivisme amb elements de l'art cinètic. La seva aportació personal a aquest moviment consisteix en unes sèries de construccions geomètriques abstractes en les quals imprimeix l'efecte de la il·lusió de vibració i moviment.





Jordi Pericot: és un artista plàstic i dissenyador català nascut l’any 1923. La seva obra plàstica tracta d'anar més enllà de la pura investigació òptica i cinètica per tal d’aconseguir una anàlisi de les lleis perceptives i el seu valor comunicatiu. Mitjançant la forma i el color, el buit i la llum, elabora diverses construccions tridimensionals sotmeses a les lleis de permutació, variació i reiteració.





Albert Ràfols-Casamada: Va néixer a Barcelona el 2 de febrer de 1923 i va morir a Barcelona l'any 2009; va ser un poeta i pintor català. Ha sigut un dels artistes catalans contemporanis més significatius i polifacètics. Va iniciar-se en el dibuix i la pintura amb el guiatge del seu pare. Després d'uns anys d'estudis d'arquitectura, va optar per la pintura i va exposar per primer cop a Barcelona el 1946 amb el grup Els Vuit. El 1950 va obtenir una beca del govern francès i es va traslladar a París, on va residir fins al 1954. De retorn a Barcelona, aviat va començar una intensa activitat expositiva i el 1961 va fer la seva primera exposició al Museu d'Art Contemporani de Barcelona l'any 1960.











Modest Cuixart: Va néixer el 1925 a Barcelona i va morir el 2007 a Palamós. Va ser un pintor d'art abstracte que va formar part del grup d'artistes surrealistes i d'art contemporani Dau al Set. També va formar part d'un altre grup d'artistes, el grup Taüll amb Jan Ponç, Antoni Tàpies (el seu cosí), Tharrats, entre altres. Va treballar el neo-dadà, el pop art i el nou realisme posteriorment. També va fer collage sobre tela. A finals de la seva vida, tot i haver passat per l'expressionisme i l'art abstracte, el seu art es considerà art informel. Algunes de les seves obres són:








Joseph Beuys: Va ser un artista alemany, principalment escultor i que destacà pels seus happenings. És un dels co-fundadors del moviment Fluxus. Beuys va ser pilot a la Segona Guerra Mundial, on va ser derribat a Crimea i uns camperols tàrtars li salvaren la vida.Aquest episodi va tindre una forta influència en el seu art posterior. Després de la guerra va estudiar a la Kunstakademie de Düsseldorf. La idea d'una "escultura social", i defensà un art amb implicacions polítiques i preocupacions ecològiques.








Victor Castro:Les seves escultures sorgeixen de materials reciclats per a fins no utilitaris. Amb la seva mostra 2211 dies, el creador mexicà resumeix els seus 6 anys al Perú. Castro dóna més importància a les formes de l'escultura, no als materials. Si bé amb el vàter de Duchamp convertit en una peça artística sorgeix l'art modern, la idea de re-utilitzar materials té en si múltiples matisos. Víctor Castro (Mèxic, 1974) treballa amb materials com ampolles, plom, fustes i altres peces reciclades, però en aquest estil hi ha hagut variacions substancials.





Picasso : Figura excepcional com a artista i com a home, Picasso va ser protagonista i creador inimitable dels diversos corrents que van revolucionar les arts plàstiques del segle XX, des del cubisme fins a l'escultura neofigurativa, del gravat o l'aiguafort a la ceràmica artesanal o a l'escenografia per a ballets. La seva obra immensa en nombre, en varietat i en talent s'estén al llarg de més de setanta-cinc anys d'activitat creadora, que el pintor va compaginar sàviament amb l'amor, la política, l'amistat i un exultant i contagiós gaudi de la vida . Famós des de la joventut, admirat i sol·licitat pels cèlebres i poderosos, va ser essencialment un espanyol senzill, saludable i generós, dotat d'una formidable capacitat de treball, enamorat dels barris bohemis de París, del sol de la Mediterrània, dels toros, de la gent senzilla i de les dones boniques, afició que va conrear sense desmai.





Picabia: Pintor francès d'origen hispanocubà. Francis Picabia va començar la seva carrera artística en l'àmbit de l'impressionisme i el fauvisme, amb obres fàcils que li van proporcionar un gran èxit comercial. Però el seu temperament inquiet i subversiu el va portar a buscar camins més compromesos, pel que va entrar en l'òrbita del cubisme amb obres caracteritzades per la incorporació d'elements simbòlics i de títols i frases sense cap relació amb el tema.






Julio Gonzalez:Va ser un escultor i pintor espanyol. Figura fonamental de la renovació escultòrica del segle XX, Julio González és especialment reconegut per la seva permanent experimentació a nivell formal i la seva aportació de nous materials a l'activitat creadora.


Fill d'una família d'orfebres catalans, va aprendre a forjar al taller familiar. El jove Juliol, però, volia ser pintor, i amb aquest propòsit va marxar el 1900 a París, on va entrar en contacte amb Picasso i Pablo Gargallo. Tot i dedicar-se a la pintura en els seus començaments, els seus coneixements del metall forjat el portarien a iniciar-se en l'escultura.








Jean Auguste Dominique Ingres: Últim representant dels grans pintors del neoclassicisme francès, Ingres es presenta però amb una postura ambigua davant els postulats classicistes que el situen dins el germen del moviment romàntic. Va estudiar a l'Acadèmia de Tolosa, abans de traslladar-se en 1797 a París, on va ser alumne de J. L. David.


Va complir peticions privades, sobretot retrats (Mademoiselle Rivière) i encàrrecs oficials (Bonaparte, primer cònsol i Napoleó emperador). En 1807 Jean Auguste Dominique Ingres va poder establir-se per fi a Roma, subvencionat pel govern francès i, quan se li va acabar la beca, va decidir romandre a la ciutat pel seu compte. No li van faltar els encàrrecs, en particular de la colònia francesa i de Napoleó, per a qui va decorar el seu palau a Roma.





Jaques-Louis David: va ser un pintor francès que va influir decisivament en el desenvolupament de l'estil neoclàssic, sent considerat el més prominent pintor de l'època. En la dècada del 1780 la seua cerebral aproximació a la pintura històrica va marcar el canvi de gust, que es va allunyar de la frivolitat del rococó i va evolucionar cap a la severitat i l'austeritat, connectant amb el clima moral dels darrers anys de l'Antic Règim.


Més endavant, David va esdevenir un partidari actiu de la Revolució Francesa i amic de Maximilien de Robespierre, convertint-se en el dictador de les arts sota la República. Empresonat arran de la caiguda de Robespierre, no va tardar a alinear-se de nou amb el règim emergent, el del nou Imperi de Napoleó I.





Mariano Salvador Maella: Va ser un pintor valencià neoclàssic nascut al 1739 influït per Anton Raphael Mengs. Va desplegar una gran activitat artística que es va traduir, sobretot, en obres decoratives a la fresca, realitzades pels palaus de l'Escorial (Casita del Príncep), Aranjuez (Casita del Labrador) i La Granja, així com per a les catedrals de Burgo d'Osma i Toledo. Va ser molt prolífic també en la temàtica religiosa, en la qual va deixar obres mestres com La conversió del duc de Gandia.






Anton Raphael: Va néixer l'any 1728 i va ser un pintor i teòric alemany. El seu pare, el pintor i miniaturista Ismael Mengs, es va ocupar que rebés una acurada formació artística, que es va tancar amb un viatge a Roma en 1741. A partir de 1745 va treballar com a pintor de la cort de Saxònia a Dresden, però el seu amor als clàssics el va portar a fer un nou viatge a Roma en 1748 i a establir-se definitivament a la ciutat el 1752, després de contreure matrimoni amb una italiana. Aquest fet va resultar decisiu, ja que li va permetre conèixer a un home amb qui li va unir una estreta amistat, Winckelmann, en aquells dies un dels principals promotors de la nova corrent artístic del neoclassicisme.





François Rude: nascut a Dijon el 4 de gener de 1784 i mort el 3 de novembre de 1855 a París, va ser un escultor francès del romanticisme. Va realitzar estatues, bustos, monuments, escultures de tema mitològic i relleus, com la famosa Marxa dels voluntaris de 1792, més coneguda com La Marsellesa per a l'Arc de Triomf de París. Admirador de J.L. David, va exposar un rigorós classicisme per després adherir-se a les tendències romàntiques del moment.





Théodore Géricault :Va néixer a Rouen, França el 26 de setembre de 1791 i va morir a París el 26 de gener de 1824, va ser un pintor francès. Representa a l'artista romàntic i va tenir una vida curta i turmentada donant lloc a diferents mites. La seua obra més coneguda és El rai de la Medusa.





Jenaro Pérez de Villaamil y d'Huguet: Va néixer a Ferrol el 3 de febrer de 1807 i va morir a Madrid el 5 de juny de 1854, va ser un pintor romàntic espanyol especialitzat en la pintura del paisatge. Va ser autor d'una col·lecció de litografies, publicades en tres volums a París entre 1842 i 1850, sota el nom genèric d'Espanya Artística i Monumental, on es recollien les vistes i la descripció de destacats monuments espanyols.








Peter Paul Rubens: Va néixer a Westfàlia el 28 de juny del 1577 i va morir a Anvers el 30 de maig del 1640, va ser un Diplomàtic, i el pintor barroc més popular de l'escola flamenca. El su estil exuberant emfatitzava moviment, color i sensualitat. Va tractar tota classe de temes pictòrics, de religió, d'història, de mitologia clàssica, Escenes de caça, retrats, aixi com il·lustracions per a llibres i Dissenys per a tapisseries. Va ser Molt prolífic en la producció d'obres; és calcula que va arribar a pintar uns 3.000 quadres gràcies, en part, Als Membres del su taller que, paper que sembla, treballaven en cadena. Van ser deixebles Seus Jacob Jordaens i van Dyck. Dominava Diverses llengües i va ser un gran humanista i 1 bon Diplomàtic.








Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix: Va néixer Charenton-Saint-Maurice, França el 26 d'abril de 1798 i va morir a París el 13 d'agost de 1863, va ser un pintor francès. Autèntic geni, va deixar nombroses obres que tenien molt a veure amb l'actualitat de la seva època (Les matances de Quios o la Llibertat guiant al poble). També va destacar com pintor religiós malgrat les seves contínues declaracions d'ateisme. Les seves obres manifesten un gran mestratge en la utilització del color. Als 18 anys va ingressar en l'Escola Superior de Belles Arts, en l'estudi de P. Guérin, on Théodore Géricault i el Baró Gros van ser els seus mestres.





Peter von Cornelius: Va néixer a Düsseldorf el 23 de setembre de 1783 i va morir a Berlín el 6 de març de 1867, va ser un pintor romàntic alemany, pertanyent al moviment dels natzarens. L'elaboració dels frescs de Casa Bartholdy li van proporcionar certa reputació, que es va veure confirmada amb l'exposició col·lectiva de 1819, organitzada amb motiu de la visita de l'emperador d'Àustria.





Caspar David Friendrich:Va néixer el 5 de setembre de 1774 i va morir a Greifswald el 7 de maig del 1840, va ser un destacat paisatgista del moviment romàntic. Les seves obres sovint representen paisatges, i la natura sovint s'hi presenta amb un caràcter transcendent.







Albert Ràfols-Casamada: Va néixer a Barcelona el 2 de febrer de 1923 i va morir a Barcelona l'any 2009; va ser un poeta i pintor català. Ha sigut un dels artistes catalans contemporanis més significatius i polifacètics. Va iniciar-se en el dibuix i la pintura amb el guiatge del seu pare. Després d'uns anys d'estudis d'arquitectura, va optar per la pintura i va exposar per primer cop a Barcelona el 1946 amb el grup Els Vuit. El 1950 va obtenir una beca del govern francès i es va traslladar a París, on va residir fins al 1954. De retorn a Barcelona, aviat va començar una intensa activitat expositiva i el 1961 va fer la seva primera exposició al Museu d'Art Contemporani de Barcelona l'any 1960.








Modest Cuixart: Va néixer el 1925 a Barcelona i va morir el 2007 a Palamós. Va ser un pintor d'art abstracte que va formar part del grup d'artistes surrealistes i d'art contemporani Dau al Set. També va formar part d'un altre grup d'artistes, el grup Taüll amb Jan Ponç, Antoni Tàpies (el seu cosí), Tharrats, entre altres. Va treballar el neo-dadà, el pop art i el nou realisme posteriorment. També va fer collage sobre tela. A finals de la seva vida, tot i haver passat per l'expressionisme i l'art abstracte, el seu art es considerà art informel. Algunes de les seves obres són:








Robert Coates: Va néixer el 1897 a Estats Units i va morir el 1973. Va ser un crític d'art i escriptor per a la revista New Yorker. Va ser qui anomenà les obres de Gorky, de Pollock i de Kooning expressionisme abstracte. En el món literari treballà el surrealisme, el dadaísme i l'expressionisme, però a finals de la seva vida, les seves novel·les de ficció es van convertir en policíaques i no-ficció. Algunes portades de les seves obres són:









Grup Cobra: Va ser un moviment artístic creat l'any 1948 al cafè de l'hotel Notre Dame de París pel poeta Joseph Noiret i els pintors Karel Appel, Constant Van Nieuwenhuis, Guillaume Corneille, Christian Dotremont i Asger Jorn. El moviment va sorgir com una reacció contra la baralla interminable entre els adeptes de l'art abstracte i de l'art figuratiu. De 1948 a 1951 publiquen la revista Cobra.









Dau al set: Grup creat el 1948 a Barcelona d'artistes avantguardistes. També va ser el nom d'una revista que van dur a terme els mateixos artistes que en formaven part. Estava format per Joan Brossa, Arnau Puig, Jan Ponç, Antoni Tàpies, Josep Tharrats, entre altres.


Els artistes que el formaren part treballaren al començament el dadaisme i el surralisme, però l'acabaren canviant i creant el seu estil propi que es diferencià dels altres moviments culturals del moment, encara que el franquisme els dificultà la creació de les seves obres. Algunes de les obres dels artistes són:








Grup El Paso : és un col·lectiu d'artistes fundat el febrer de 1957 a Madrid (Espanya), i va representar un dels grups més importants per a la configuració i definició de la vanguàrdia espanyola de postguerra. Els integrants d'El Paso aleshores foren els pintors: Rafael Canogar, Luis Feito, Juana Francés, Manolo Millares, Manuel Rivera, Antonio Suárez, Antonio Saura i l'escultor Pablo Serrano.






Michel Tapié: Va néixer el 1909 a França i va morir el 1987. Va ser un crític, mecenes i col·leccionista d'art important i va posar el nom al moviment art informalde l'art del segle. Defensava l'expressionisme abstracte, sobretot l'abstracció lírica i l'action painting. Tapié va formar part del Grup Gutai, grup que fou influència del moviment Fluxus.












Clement Greenberg: Va néixer el 1909 als EUA i va morir el 1994. Va ser un crític d'art que fou molt relacionat amb l'expressionisme. Va crear la paraula kitsch per referir-se al consumisme d'art del segle. Va defensar els artistes de l'expressionisme abstracte com Jackson Pollock i Willem de Kooning, per tant defensava l'abstracció.









Alberto Burri: Va ser un pintor i escultor dins de l'art abstracte. És cèlebre per l'ús de materials quotidians com el quitrà o tela de sac i per l'experimentació propera a l'informalisme. Les seves obres es basen en la combinació de matèries, textures i formes per suggerir imatges que provenen del món contemporani, lluny per tant d'una estètica idealista.









Wols: Wols és el pseudònim d'Alfred Otto Wolfgang Schulze. Va néixer el 1913 a Alemanya i va morir el 1951. Va ser un dels màxims representants del taquisme (art informel) i predecessor de l'informalisme. Primer va realitzar dibuixos, pintures i aquarel·les sota influència surrealista. També va realitzar un recull fotogràfic. Algunes de les seves obres són:









Hans Hartung: Va néixer el 1904 a Alemanya i va morir el 1989 a França. Va ser un pintor que treballà dins del taquisme i l'abstracció. A més a més, va ser un veterà condecorat en acabar la Segona Guerra Mundial. Va estudiar art i va rebre influències del cubisme. Les seves pintures, al ser cubistes, moviment que no els agradava als nazis, el van fer fora. Va perdre una cama en una batalla contra el Nort d'Àfrica i a partir d'aquí, es quedà a França a vendre els seus quadres abstractes que van inspirar a posteriors artistes. Algunes de les seves obres són:


 Jean dubuffet: Va néixer a L'Havre. Es va mudar a París el 1918 per estudiar pintura a l'Académie Julian, però després de sis mesos va deixar l'acadèmia per estudiar de manera independent. El 1924, dubtant del valor de l'art, va deixar de pintar i es va fer càrrec del negoci del seu pare venent vins. Va reprendre la pintura novament en la dècada del 1930, però es va detenir novament, només hi tornà per llarg temps el 1942.





Jean Fautier: Jean Fautrier (París, 16 de maig de 1898 – Châtenay-Malabry, 21 de juliol de 1964) fou un pintor i escultor francès. Fou un dels més importants representants del taquisme, tendència dins de l'Art informel.










Antonio Saura: Va ser un pintor i escriptor expressionista, d'influència surrealista, que va formar part del grup El Paso, grup molt influent de la pintura espanyola de la dècada del 1960.És germà del director de cinema Carlos Saura Atarés. Més enllà de la seva tasca pictòrica, Saura va realitzar un reguitzell de litografies, i il·lustracions per a obres literàries. També va publicar un seguit d'assajos d'art.






Manolo Millares:  Va ser un pintor i gravador canari. Cofundador del grup El Paso el 1957, en els seus inicis pinta paisatges, quadres de figures i autoretrats amb un estil que recorda a Van Gogh. Des de 1949 es dedica a la pintura abstracta. Realitzava les seves obres amb sacs foradats, tela d'arpillera i cordes en les quals enganxava objectes trets d'escombraries.



Rafael Canogar: És un pintor espanyol, un dels principals representants de l'art abstracte a Espanya. Deixeble de Daniel Vázquez Díaz (1948-1953), en les seves primeres obres va trobar la manera d'arribar a les avantguardes i, molt aviat, estudiar profundament l'abstracció.
Va usar inicialment una tècnica escultopictórica: amb les seves mans esgarrapava o espremia la pasta que feia vibrar sobre fons de colors plans. Era una pintura en la qual el gest inicial surt directament del cor. En aquest punt Canogar va encarnar el millor de la pintura matèrica.

 

Antoni Tàpies:   Va ser un pintor, escultor i teòric de l'art català. Fou un dels principals exponents a escala mundial de l'informalisme, i és considerat com un dels artistes catalans més destacats del segle XX. L'obra de l'artista barceloní gaudeix d'un centre d'estudi i conservació a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona.



Joan Ponç: Va ser un pintor català, un dels artistes més representatius de les primeres avantguardes de la postguerra espanyola. Fundador entre altres del famós grup Dau al Set, és l'artista que seguirà més fidel als principis del grup al llarg de la seva carrera artística.



Josep Tharrats:  Va néixer a Girona el 5 de març de 1918 i va morir a  Barcelona el  4 de juliol de 2001 , Va ser un pintor, teòric d'art i editor català. el 1932 es traslladà a Besiers, on rep una educació bàsicament literària, fins al 1935 quan tornà a Barcelona. Estudià batxillerat a l'Institut Salmeron i ingressà a l'Escola Massana.





Joan Hernàndez Pijuan: Va ser un pintor català. Estudià a l'Escola de la Llotja, a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona i a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi, on adoptà un estil expressionista postcubista tràgic i amb càrrega social. EL 1955 va fer la seva primera exposició individual i en els anys seixanta fou un dels creadors de l'anomenada Escola de Barcelona amb els membres del Grup Sílex.

 

Jackson Pollock: fou un artista estatunidenc, referent en el moviment de l'expressionisme abstracte i la pintura d'acció. Considerat un dels pintors més importants dels Estats Units al segle XX. Pollock es va distanciar de l'art figuratiu i va desenvolupar tècniques com el splashing o el dripping, consistents a llançar pintura sobre la tela o deixar-la degotar al seu damunt (action painting), sense utilitzar dibuixos ni esbossos.

 

 William de Kooning:  Va ser un pintor neerlandès nacionalitzat nord-americà. Actiu en l'època posterior a la Segona Guerra mundial, de Kooning va cultivar l'expressionisme abstracte i l'action painting, i formà part d'un grup d'artistes conegut com l'Escola de Nova York, al costat de Jackson Pollock.





Marc Rothko: Va ser un pintor i gravador estatunidenc d'origen letó, que ha estat classificat com a expressionista abstracte, tot i que ell rebutjava no solament aquesta etiqueta sinó fins i tot ser anomenat "pintor abstracte".



Franz Kline: va ser un pintor estatunidenc associat al grup de l'expressionisme abstracte que geogràficament es va centrar a Nova York entre els anys 1940 i els anys 1950.



Robert Motherwell: va ser un pintor estatunidenc i una figura destacada de l'expressionisme abstracte. Va ser un dels membres més joves de l'anomenada New York School (Escola de Nova York), que també incloïa a Jackson Pollock, Mark Rothko i Willem de Kooning.







Arshile Gorky: Va ser un pintor abstracte; primer pintà paisatges i retrats amb estil cubista i surrealista; fusió de formes curvilinies i biomòrfiques; emprava colors molt vius.Va morir als anys 50.





Peggi Guggenheim: Era una col·leccionista i mecenes nord-americana. Es va casar amb Max Ernst. Va ser amant de nombrosos artistes, com el pintor Jackson Pollock o l'escriptor Samuel Beckett. 



 Max Ernst: Va ser un artista alemany nacionalitzat francès que va ser una figura fonamental tant en el moviment dadà com en el surrealisme. Es va caracteritzar per la utilització d'una extraordinària diversitat de tècniques, estils i materials.



 Victor Vasarely:  Va ser un artista, considerat generalment com el pare de l'Art òptic (Op art). La seva obra titulada Zebres, creada als anys 1930, és considerada per alguns com un dels primers exemples d'Op art. Vasarely va morir a París el 1997. De vegades feia peces artístiques i escultures, principalment entorn de la il·lusió òptica. Al llarg de les tres dècades següents, va desenvolupar el seu estil d'art abstracte geomètric i va treballar en diversos materials.





Alexander Calder: va ser un escultor, pintor i dibuixant estatunidenc. És especialment conegut per ser el creador dels mobiles, un tipus d'escultures cinètiques que es mouen gràcies a l'acció d'un motor o per l'acció dels corrents d'aire. Per contra, les escultures estàtiques de Calder es coneixen com stabiles.
 

Bridget Riley: és una pintora anglesa, figura destacada dins el moviment artístic de l'Op Art. Va crear complexes configuracions de formes abstractes dissenyades per produir efectes òptics cridaners.La importància de Riley es deu, sobretot, a la seva contribució al desenvolupament de l'Op Art. A més d'influir en el treball d'artistes d'altres països, va tenir diferents ajudants que van completar moltes de les seves pintures seguint els seus dissenys i instruccions.

 

Barnett Newman:  va ser un pintor nord-americà al que es relaciona amb l'expressionisme abstracte i un destacat exponent de la pintura de camps de color. En els anys 1940 va treballar primer en un estil surrealista abans de desenvolupar el seu estil madur. Aquest es caracteritza per senzilles composicions en les quals una àmplia àrea de color -un camp de color- és traspassat per una o dues fines línies verticals, a les quals Newman anomenava «zip» (cremallera).

 

Antoine Pevsner: va ser un escultor nascut a Klimavichy, Imperi rus. Fill d'enginyer, rep, juntament amb el seu germà Naum Gabo, una primera formació científica que li aporta l'esperit de recerca amb el qual es basa tota la seva obra.



Naum Gabo:  va ser un escultor constructivista rus i un dels pioners de l'art cinètic. Nascut en el si d'una família askenazi, amb el nom de Naum Neemia Pevsner, ho canvia per evitar la confusió amb el seu germà gran, Antoine Pevsner. La seva principal influència ha estat al Regne Unit, on va viure en els anys 1930 i va presentar el Constructivisme a una generació d'artistes com Barbara Hepworth, Ben Nicholson, Victor Pasmore o Peter Lanyon que van venir a dominar les arts visuals de postguerra.



Vladimir Tatlin:  va ser un pintor i escultor rus, constructivista, que va abastar múltiples facetes: escultura, pintura, projectes arquitectònics, objectes inventats, de disseny, i decorats teatrals. El 1914 va fundar el constructivisme, sent el principal inspirador de l'avantguarda artística de major impacte en la URSS, juntament amb el futurisme. El 1920 es van unir a ell, Antón Pevsner i Naum Gabo, i posteriorment, El Lissitzky i Aleksandr Ródtxenko.




Pedro B. Abreu:Director i guionista resident a Barcelona. Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Cardenal Herrera CEU. Va completar la seva formació a la Universitat sueca d'Art, Cultura i Comunicació de Malmö, on va realitzar els seus primers treballs de ficció cinematogràfica. Curtmetratges de baix pressupost, rodats en vídeo, que van obtenir una excel·lent acollida en festivals, arribant a colar-se en la secció oficial del festival de cinema més important de Suècia (International film festival of Goteborg), i atresorant diversos guardons a nivell nacional.

Julio Gonzalez: va ser un pintor i escultor català. Considerat internacionalment per la crítica més especialitzada com un dels pioners de l'escultura moderna en ferro, sovint de grans proporcions. Amb el pas del temps, la seva obra cada cop assoleix més importància i reconeixement, com ho demostra el fet que, durant l'últim quart del segle XX, s'hagin multiplicat les exposicions, les anàlisis i les monografies reivindicatives.

Keith Haring: Va ser un artista plàstic i activista social estatunidenc, els treballs del qual responien a la cultura del carrer a la Nova York dels anys 80. Va néixer a Reading però va créixer a Kutztown, i li va interessar l'art des de ben petit. Va morir de VIH l'any 1990.
 
Agència Magnum: L'agència Magnum Photos és una agència internacional de fotografia, amb oficines per tot el mòn.
Magnum va ser fundada el 1947 pels reporters de guerra Robert Capa, David Seymour "Chim", Henri Cartier-Bresson, George Rodger i Bill Vandivert, a més de Maria Eisner i Rita Vandivert, fet i fet, primera presidenta. Cadascun dels fundadors va posar un capital de 400 dòlars, sent aquesta agència una de les primeres cooperatives en el món de la fotografia.

 Christo i Jeanne-Claude: són un matrimoni d'artistes que realitza instal·lacions artístiques ambientals. Es caracteritzen, principalment, per utilitzar tela per a embolicar gegantins edificis o cobrir extenses àrees públiques.

Pierre Restany: va ser un crític d'art i historiador francès.Va ser  el crític d'art francès més important de la segona meitat del segle xx. Va ser el creador, amb el pintor Yves Klein, del Nou realisme.

Arman: Va ser un artista francès, pintor i escultor, conegut per les seves «acumulacions». Va ser un dels primers d'utilitzar directament, com a material pictòric, els objectes manufacturats, que apareixen per ell com a extensions de l'ésser humà, en un creixement i multiplicació contínua.
Yves Klein.

César Baldaccini : Va ser un escultor francès d'ascendencia italiana , molt important en el nou realisme .

Shane Wolf:És un artista procedent d'Ohio , es va graduar a l'universitat com a Dissenyador gràfic i avui en dia podem trobar alguna de les seves obres al MEAM. Ha atret el gran interès dels col·leccionistes i els museus que adquireixen i segueixen de manera assídua el seu art evolutiu, cert del paper principal que juga en el món de l'art figuratiu contemporani.

 Hiroshi Noda: és un artista japonès nascut l'any 1936 , El treball de Noda produeix una sensació de tensió, independentment de la imatge representada, sigui pintura a l'oli o un dibuix en blanc i negre. Una certa expressió del realisme és característica.

Masayuki Hara:Pintor japonès especialitzat en el realisme i els paisatges , la majoria de la seva obra es troba al hoki museum de Japó. Però també podem trobar 3 obres seves al MEAM.

 Josep Llimona: Considerat el millor representant de l'escultura modernista . Nascut a Barcelona al 1863 procedent d'una família d'artistes. És l'autor de "El desconsol".

Aryz:És un artista de street art nascut a Barcelona ; avui en dia no ens sona a tots el seu nom , pero mica en mica va obrint camí . El pintor, que dibuixa  esporàdicament des de la infància, va començar la seva carrera en un dia d'estiu amb alguns amics. Aryz prefereix pintar simplement pel bé de la pintura; Les seves passions per l'art i la diversió són la seva motivació. De fet, no està segur del que anomenar el seu art. La gent sovint la defineix com graffiti, mentre que altres la consideren art de carrer.

Mer Jiménez:Mer és la primera escultora que enalteix el poder, la força, el caràcter, la voluntat, tot això present i palès en les seves dones. Aquest és el seu principal tret, i en base a això les seves fèmines adquireixen una personalitat pròpia que els fa inconfusibles i irrepetibles. És la personalitat de la força, de la duresa, del caràcter, de la decisió. És l'autora d' "Emma".

Guerrilla Girls: Guerrilla Girls era el nom d'un conjunt d'artistes feministes que va néixer a Nova York el 1984, van prendre aquest nom perquè feien servir tàctiques de guerrilla per promocionar la presència de la dona en l'art.

Banksy:Banksy és un artista del carrer conegut a escala mundial. Els seus grafits, fets amb trepa, són molt coneguts a Londres, encara que ha fet algunes obres a altres ciutats, com Los Angeles. S'esforça per mantenir el seu nom ocult, i els seus llibres els publica com a Robin Banksy.

 Bil Viola
és un dels videoartistes estatunidencs més importants i coneguts arreu del món. Amb una carrera de més de 35 anys, la seva contribució al gènere del videoart és internacionalment reconeguda. L'any 2009 fou guardonat amb el Premi Internacional Catalunya,  concedit per la Generalitat de Catalunya, com a reconeixement .
Les seves primeres obres ja mostraven la seva fascinació pels temes amb què avui en dia encara treballa. En particular, la seva obsessió a capturar l'essència de les emocions.
L'art de Viola s'ocupa en gran part dels temes centrals del sentit i l'experiència humans - naixement, mort, amor, emocions...- tot barrejat amb l'espiritualitat dels antics humanistes.
Bill Viola ha demostrat amb la seva obra el seu interès profund per les tradicions místiques, especialment el budisme, el misticisme cristià , l'Islam, així com per l'art occidental medieval i del renaixement. Totes aquestes influències han marcat la seva obra. La mort de la seva mare va ser una experiència extremadament dolorosa per a Bill Viola, accentuant encara més la seva inclinació pels temes espirituals.Sovint Viola fa servir tècniques de càmera ultra-lenta (ultra slow-motion), animant a l'espectador que s'impliqui amb la imatge i connecti profundament amb els significats d'aquesta, cosa que fa que la seva obra sigui acceptada i entesa fora dels circuits habituals de l'art contemporani.

Dau al set
 fou un grup artístic avantguardista català creat al voltant de la revista homònima a Barcelona l'octubre de 1948 i inspirat en els treballs de Max Ernst, Paul Klee i Joan Miró. Els membres fundadors van ser el poeta Joan Brossa (que va crear el nom del grup i de la revista), el filòsof Arnau Puig i els pintors Joan Ponç (director de la revista), Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan-Josep Tharrats (editor i impressor de la revista). Al cap de poc de crear-se el grup se'ls va unir Juan-Eduardo Cirlot. És considerada la primera i més important manifestació de l'avantguardisme espanyol de postguerra.
 El grup Dau al Set se sentia dipositari i seguidor de l'herència surrealista; de fet, fou coetani encara de la plenitud del surrealisme que, tot just el 1947, va celebrar a París la seva darrera Exposició Internacional. L'estil dels seus membres no derivava d'unes tècniques pictòriques i unes fonts literàries determinades, sinó que aquests compartien una iconografia comuna.
Entre les seves influències destaquen els artistes de l'avantguarda catalana anterior a la guerra civil espanyola, com ara Salvador Dalí, Joan Miró i J. V. Foix, i la poderosa influència de Joan Brossa es feia palesa en el gust per la sorpresa o la transformació. Un altre referent important fou Paul Klee, a qui la revista va dedicar un número especial en el desè aniversari de la seva mort.

Antoni Tàpies
Escultor i artista plàstic va néixer a Barcelona el 1923. Pertanyia a una família acomodada catalana del segle XIX amb una tradició de llibreria que anima el seu amor per la lectura. Patia una malaltia pulmonar que va portar a abandonar els estudis de dret i, al començament de la seva carrera artística, al voltant de la dècada de 1940, exposa les seves primeres peces, destacant la seva obra gràfica. A causa dels estralls de la Segona Guerra Mundial i l'impacte de la bomba atòmica, es va expressar el seu interès en la pols, la terra, la matèria i els àtoms mitjançant tècniques innovadores, dèria aquests elements fonamentals de totes les seves pintures matèriques.
Influït per Klee i Miró, va augmentat composicions iconogràfics, incorporant una major expressivitat i comunicació amb textures intens a més alguns elements geomètrics. En la dècada de 1950 que es va consolidar la seva fama a nivell internacional i en els anys seixanta van començar a aparèixer en la seva obra els primers elements o signes d'identitat com a representant de símbols de Catalunya, empremtes, escriptures i objectes quotidians.

L'Esperit català:


Joan Miró
Joan Miró neix a Barcelona el 1893, però els seus paisatges emocionals, els que el formaran com a persona i artista, són sobretot Mont-roig, París, Mallorca i més tard Nova York i el Japó. Mont-roig, una petita població de la comarca del Baix Camp, serà el contrapunt de l’agitació intel·lectual que viu a París als anys vint al costat dels poetes surrealistes, i de l’estímul de l’expressionisme abstracte que descobreix a Nova York als anys quaranta. Més endavant, en plena Segona Guerra Mundial, Joan Miró deixarà l’exili a França i s’instal·larà a Palma de Mallorca, espai de refugi i de treball, on el seu amic Josep Lluís Sert dissenyarà el taller que sempre havia somiat.
L’arrelament al paisatge de Mont-roig primer i al de Mallorca després serà determinant en la seva obra. El vincle amb la terra i l’interès pels objectes quotidians i per l’entorn natural seran el rerefons d’algunes de les seves investigacions tècniques i formals. Miró fuig de l’academicisme, a la cerca constant d’una obra global i pura, no adscrita a cap moviment determinat. Contingut en les maneres i en les manifestacions públiques, és a través del fet plàstic on Joan Miró mostra la seva rebel·lia i una gran sensibilitat pels esdeveniments polítics i socials que l’envolten. Aquest contrast de forces és el que el portarà a crear un llenguatge únic i personalíssim que el situa com un dels artistes més influents del segle XX.




Cindy Sherman
Cindy Sherman és una mestre de fotografia socialment crítica contemporania. Ella és una figura clau de la generació, "Pictures " un cercle solt d'artistes nord-americans que van arribar a la maduresa artística i reconeixement crític durant la dècada de 1980, una època destaca per la proliferació ràpida i generalitzada de les imatges de mitjans de comunicació. A la primera pintura un estil super-realista escola d'art durant les seqüeles del feminisme nord-americà, Sherman cap a la fotografia cap al final de la dècada de 1970 per explorar una àmplia gamma de rols socials femenins comuns o personas. Sherman pretenia anomenar a pregunta la influència sovint opressiva i seductor dels mitjans de comunicació sobre les nostres identitats individuals i col·lectives. Engegar la càmera a si mateixa en un joc de rol estesa de fantasia Hollywood, moda, publicitat i "girl-next-door de masses" papers i postures, Sherman en última instància, anomenada atenció del seu públic a la poderosa maquinària i maquillatge que estan darrere de la innombrables imatges que circulen a un públic incessantment, "plugged in" cultura. Desig sexual i dominació, la configuració de la identitat pròpia com engany massiu, aquestes són algunes de les assignatures inquietants que menteix darrere sèrie extensa Sherman de auto-retrats en diverses formes. Treball de Sherman és central en l'era del consumisme intens i proliferació d'imatge al tancament del segle XX.





Chema Madoz
És un fotògraf que ha realitzat nombroses exposicions individuals, tant a Espanya com a l'estranger, i el conjunt de la seva obra, a més de ser respectada per la crítica, està aconseguint altes cotes de popularitat. la seva obra recull imatges extretes d'hàbils jocs d'imaginació, en els quals perspectives i textures teixeixen les seves imatges.
L'any 2000 va rebre el Premi PHotoEspaña i el 2011 el Bartolomé Ros. Sol utilitzar el blanc i negre.




Wifredo Prieto 
és un artista conceptual cubà. Va realitzar els seus estudis d'art a l'institut Superior d'art (ISA) de L'havana, graduat al 2002. Actualment viu i treballa entre La Havana i Nova York.Reconegut principalment per les seves instal·lacions , objetes i "performances", Prieto explica amb una ample producció en paper realitzada en paral·lel als seus projectes de major escala. La naturalesa de casi tots els seus treballs té a a veure amb la capacitat de juxtaposar dos realitats diferents. Prieto confronta a l'espectador amb la equació ‘idea neta-obra senzilla-significat màxim’ i l'incita a escodrinyar per el plus, per l'element invisible d'elusió poètica, que connota de significat aquell que estem presenciant. Un artista de idees més que un artista crític, els seus gestos mínims d'incidència màxima, generen noves lectures i interpretacions imprevistes que trenquen amb lo estandarditzat i lo normatiu.


Albert Serra
Albert Serra (Banyoles, 9 d'octubre de 1975) és un director i productor de cinema català. El seu primer llargmetratge és Crespià, the film not the village (2003), que no fou estrenat comercialment. Honor de cavalleria (2006), la seva segona pel·lícula, va ser present al Festival Internacional de Cinema de Canes d'aquest mateix any. El 2013 va guanyar el Lleopard d'Or al Festival Internacional de Cinema de Locarno gràcies a la pel·lícula Història de la meva mort i l’any 2015 va representar Catalunya a la 56ena edició de la Biennal d’Art de Venècia amb el projecte La singularitat, comissariat per Chus Martínez

És considerat una de les figures més originals del panorama europeu recent. Entre les seves pel·lícules destaquen els llargmetratges Honor de cavalleria (2006), El cant dels ocells (2008) i El senyor ha fet en mi meravelles (2011). El 2010 va col·laborar amb el MACBA en el projecte Esteu a punt per a la televisió?, per al qual va dirigir la minisèrie Els noms de Crist (2010).

 

Joan Brossa
Fou un dels fundadors del grup artístic avantguardista dau al set (1948) i un dels primers defensors de la poesia visual de la literatura catalana. La seva obra creativa abraçava tots els aspectes de l'art: la poesia, la prosa, el cinema, el teatre, la música, el cabaret, les arts escèniques, la màgia, el circ i les arts plàstiques. De fet, per a Brossa no existien diferències entre els diversos gèneres; afirmava que «els gèneres artístics són mitjans diferents per expressar una realitat idèntica. Són els costats d'una mateixa piràmide que coincideix al punt més alt».
Poeta, dramaturg i artista plàstic, Joan Brossa va produir una extensa obra. 

Brossa es va poder veure en nombroses exposicions i retrospectives com la de la Fundació Joan Miró de Barcelona al 1986 i moltes altres . 

La seva creativitat va abastar totes les facetes de l'art: la poesia en sentit estricte, la prosa, el guió de cinema, el teatre, la música, el llibret d'òpera, el cabaret, les arts parateatrals, la màgia, el circ i la plàstica en diversos formats. Sempre va tenir una àmplia i interdisciplinària visió de la cultura, de les arts i de l'espectacle i així ho expressa en la seva obra, sovint satírica, punyent, irònica, crítica, a vegades irreverent, però, al mateix temps, lúdica. Pel que fa a la llengua catalana, la seva fidelitat és absoluta.
L'obra de Brossa és d'unes proporcions gegantines i en part encara és inèdita: més de cent llibres de poesia literària, més de setanta volums de poesia visual que ultrapassen els mil tres-cents poemes, unes tres-centes cinquanta peces teatrals de tot gènere i format, uns cent vint-i-cinc poemes objecte, uns seixanta cartells, una cinquantena d'instal·lacions permanents o efímeres, una trentena de poemes urbans o corporis, etc. La seva prosa, de creació o circumstancial, està parcialment recollida en quatre volums.

Marcel Duchamp

va ser un artista i escaquista francès.


Especialment conegut per la seva activitat artística, la seva obra va exercir una forta influència en l'evolució del moviment donada al segle XX. Igual que el citat moviment, va abominar la sedimentació simbòlica en les obres artístiques com a conseqüència del pas del temps i va exaltar el valor del que conjuntural, el fugaç i el contemporani. Duchamp és un dels principals valedors de la creació artística com a resultat d'un pur exercici de la voluntat, sense necessitat estricta de formació, preparació o talent.Després de 1915 va pintar molt poques obres, encara que va continuar treballant fins a 1923 en la seva obra mestra, La núvia posada al nu pels seus solters, fins i tot (1923, Museu d'Art de Filadèlfia), una obra abstracta, coneguda també com El gran vidre (Li grand verre). Realitzada en pintura i filferro sobre vidre, va ser rebuda amb entusiasme per part dels surrealistes.


L'obra original es troba al museu de Filadèlfia i està esquerdada, a causa d'un mal embalatge en el trasllat al Museu de Brooklyn a 1926, única vegada que es va poder contemplar en el seu estat original. Deu anys després, el mateix Duchamp va restaurar la peça a casa de Katherine Dreier, en aquell moment la seva propietària.

En el camp de l'escultura va ser pioner en dues de les principals ruptures del segle XX: l'art cinètic i l'art ready-made. Aquest últim consistia simplement en la combinació o disposició arbitrària d'objectes d'ús quotidià, com ara un urinari (La font, 1917) o un portabotellas, que podien convertir-se en art per desig de l'artista. Després de 1915 va pintar molt poques obres, encara que va continuar treballant fins a 1923 en la seva obra mestra, La núvia posada al nu pels seus solters, fins i tot (1923, Museu d'Art de Filadèlfia), una obra abstracta, coneguda també com El gran vidre (Li grand verre). Realitzada en pintura i filferro sobre vidre, va ser rebuda amb entusiasme per part dels surrealistes..El ready-made introduïa una forta crítica a la institucionalitat i el fetitxisme de les obres d'art, provocant enormes tensions fins i tot dins el mateix cercle surrealistaLa seva Roda de bicicleta (l'original de 1913 s'ha perdut; tercera versió de 1951, Museu d'Art Modern, Nova York), un dels primers exemples d'art cinètic, estava muntada sobre una banqueta de cuina.

A més de la seva obra plàstica, és molt important destacar la seva afició als jocs de paraules que moltes vegades es trobaven presents en els títols de les seves obres, produint una multiplicitat de hilarants lectures.

Giorgio de Chirico

Giuseppe Maria Alberto Giorgio de Chirico va ser un pintor italià d’origen grec. Va néixer el 10 de juliol de 1888 a Vólos, Grècia, on s'havia establert el seu pare, un enginyer italià. Va Iniciar la seva formació artística a Atenes entre els anys 1904-1906. Després de la mort del seu pare, al 1905, va viatjar a Itàlia i finalment es va radicar a Munich, on va romandre fins al 1910, i on es va apassionar per Schopenhauer, Nietzsche i Weininger i per les pintures mitològiques del suís Arnold Böcklin. Es va radicar a París al 1911. Va pintar paisatges urbans com Plaça de Roma i Misteri i malenconia d'un carrer . De 1915 a 1925 va pintar maniquins sense rostres i natures mortes en què juxtaposava objectes sense cap tipus de relació, Les muses inquietants. Encapçala una auto denominada "escola metafísica" i els surrealistes ho inclouen en la seva primera mostra de 1925. Va influir en artistes com Yves Tanguy i Salvador Dalí. A mitjans de la dècada de 1930 va tornar a Itàlia i va adoptar un estil més acadèmic. Giorgio de Chirico va morir el 20 de novembre de 1978 a Roma.

Andy Warhol

Andy Warhol va ser un artista plàstic i el cineasta nord-americà que va jugar un paper crucial en el naixement i desenvolupament de el pop art. Després d'una reeixida carrera com a il·lustrador professional, Warhol va guanyar fama mundial pel seu treball en pintura, avantguarda cinema i literatura, una notorietat que venia avalat per una hàbil relació amb els mitjans de comunicació i el seu paper com un guru de la modernitat. Warhol va actuar com a enllaç entre els artistes i intel·lectuals, però també entre els aristòcrates, els gais, Hollywood celebritats, toxicòmans, models, bohemis i pintorescs personatges urbans.

Joseph KosutVa nèixer a Ohio al 1945. Va estudiar a Toledo i va completar la seva formació a l'escola d'arts visuals de Nova York . De seguida es va convertir en un del liders més importants de l'art conceptual . Les seves idees van quedar recollides al Art after Philosophy (un estudi internacional), en el que cita a Duchamp y els seus “ready – mades” com veritables creadors de la revolució artística, sobre el pas de l'apariencia al concepto.​ Enuncia el principio de que una obra de arte es una tautología, llegando a expresar que “el art es, de fet, la definició de l'art”. Aborda el tema artístic como un problema filosòfic i lingüístic. Format básicament en el camp artístic, també va portar estudis de filosofía y antropología. la seva trajectòria demostra el seu coneixement i afinitat amb els metòdes d'investigació proposats per els filòsofs del lenguatge .​ L'obra de 1969 Art after Philosophy es el seu principal manifest i el lloc on desarrolla la base teòrica de les seves obres. les seves creacions més conegudes porten per títol Investigacions (por Wittgenstein) i consisteixen en dispositius que examinen y reclasifiquen realitats mediant l'ús del text, que la seva funció es explorar la naturaleza de l'art i conduir-lo a la seva desmaterializació.

Ai Wei Wei

Ai Weiwei va ser especialment conegut per les seves crítiques sobre la mala qualitat constructives de les escoles destruïdes durant el terratrèmol de Sichuan de 2008. Al novembre de 2010 va ser arrestat al seu domicili després d'anunciar l'organització d'un sopar d'amics per al 7 de novembre a Xangai, amb el qual pretenia denunciar la demolició del seu estudi en aquesta ciutat, acció ordenada i executada per les autoritats xineses que negaven la legalitat de la construcció. Per la seva banda, Ai Weiwei va negar aquest extrem, assenyalant que tenia el beneplàcit de les autoritats de Xangai, i que l'actuació del govern només obeïa a un càstig contra ell pel seu suport a la dissidència al país. Poc després, el govern xinès va ordenar demolir el seu estudi, en què havia invertit un milió d'euros.

El 3 d'abril de 2011 la família d'Ai en va denunciar la desaparició, El 7 d'abril el govern de la República Popular de la Xina va afirmar que Ai es trobava detingut en un lloc indeterminat per presumptes "delictes econòmics". El 22 juny de 2011 va ser alliberat sota fiança. Després del seu alliberament ha començat a denunciar casos de tortura en les presons de la Xina a través de Twitter.


Piero Mazoni
Artista del nou realisme francès, encara que perfectament podríem ubicar dins de l'art conceptual o l'art d'acció. També podríem dir que l'art de Manzoni és una espècie de body art interior, ja que amb el producte del cos realitza moltes de les seves obres. Kurt Schwitters va dir: "Tot el que escup l'artista, és art", així doncs, Manzoni va considerar el cos de l'artista com a productor d'art, per tant tot el que sortís d'ell seria una obra, ja fos el seu alè, els seus excrements, o la seva signatura col·locada en el cos d'una persona.
En els seus inicis realitza obres pràcticament minimalistes com la seva obra "Achrome" (1958-1959). Es tractava d'unes teles impregnades en guix i esteses sobre un suport rígid, però deixant les arrugues de la tela, per a realitzar, sense pintura, un joc de diverses tonalitats. Va experimentar en els seus quadres amb múltiples pigments i materials. Un cop va usar pintura fosforescent i clorat cobáltico perquè els colors canviessin contínuament. Encara que també tenia idees més extravagants, com fer escultures de cotó blanc, fibra de vidre i pell de conill.
El 1958 va crear "escultures pneumàtiques", 45 membranes que eren usades com a vàlvules. El comprador també podia portar-se l'aire de Manzoni dins d'una d'elles. Va intentar crear una espècie de "animal mecànic" com si fos una escultura dinàmica usant energia solar com a font d'energia
Durant tota la seva carrera artística va realitzar algunes de les seves obres que sempre es van mantenir en la mateixa línia, com per exemple les seves obres de les línies o dels globus (iniciades al voltant de 1959).
Merda De Artista
Merda d'Artista (Merda d'artista en italià) és el títol d'una obra del polèmic artista, exposada per primera vegada el 12 d'agost de 1961 a la Galleria Pescetto, de Albissola Marina, Itàlia Es tracta d'una mordaç crítica del mercat del art, en el qual la simple signatura d'un artista amb renom produeix increments irracionals en la cotització de l'obra. Consisteix en 90 llaunes cilíndriques de metall de cinc centímetres d'alt i un diàmetre de sis centímetres i mig que contenen, segons l'etiqueta signada per l'autor, Merda d'artista. Contingut net: 30 grams. Conservada al natural. Produïda i envasada al maig de 1961. Aquest text es troba escrit al lateral de cada d'elles en diversos idiomes (anglès: Artist`s Shit, francès: Merde d'artiste, italià: Merda d'artista, i alemany: Künstlerscheiße) . Totes estan a més numerades i signades en la part superior.
Es van posar a la venda al mateix valor que llavors tenien trenta grams d'or, i avui dia el seu preu arriba a xifres de quatre i cinc dígits en euros, en les poques ocasions en què alguna d'elles surt a la venda o a subhasta. No està confirmat si és que les llaunes contenen o no les esmentades feces de Manzoni, ja que en obrir una llauna seu valor disminuiria greument.

Lou Reed 
va ser un poeta, cantant, guitarrista i compositor de rock, considerat el pare del rock alternatiu, primer com a líder del grup The Velvet Underground i després en solitari.Enormement influent en la cultura pop des de la dècada de 1960, 

Nascut a Brooklyn, va residir habitualment a Nova York; Va fer col·laboracions i contactes amb creadors com Andy Warhol i David Bowie. El seu original estil i influència li va generar gran fama entre les avantguardes musicals posteriors, fama a la qual no va ser aliena la seva atrafegada vida personal durant els seus anys de major èxit. No obstant això, Reed va ser considerat habitualment com un músic «de culte», aliè en part a les llistes d'èxits i el màrqueting de les multinacionals discogràfiques.En la seva època de The Velvet Underground  va escriure cançons especialment reconegudes, com "Heroin", "Rock and Roll", "I'ma Waiting for the Man" i "Sweet Jane". El seu major èxit comercial, però, és una cançó posterior: "Walk on the Wild Side" (1972), que va donar visibilitat a la prostitució i la transsexualitat; una temàtica que fins a la data la música rock no solia abordar.

 
Basquiat

Va ser un  pintor nord-americà d'ultima generació i davant les quals hi ha consens entre els crítics sobre el valor de la seva obra pictòrica, per haver estat un dels representants més intens del moviment pictòric conegut com el Neo-expressionism, per A considerar que, segons l'opinió dels crítics, faltant bases teòriques en la seva expressió, sense cap sentit ja sigui polítiques, social o filosòfiques.