
LLENTIES AMB CUCS La meva avia s’acaricia els colzes i té la mirada perduda en la paret del menjador, de tant en tant la seva mirada es dirigeix al sostre, com si estigues intentant recordar-ho tot a la perfecció. Observo la fotografia que tinc a les mans i començo a escoltar la historia. Era l’any 59 , quan jo només tenia 10 anys ; el meu pare és va ficar molt malalt de tuberculosis. Encara recordo a la meva mare acariciant-me les mans mentre em deia que passaria uns mesos fora; la tuberculosis és molt contagiosa em deia, només serán uns mesos fora, fins que tot es calmi. No recordo res del viatge , potser perquè estava en shok , mai havia sortit del meu petit poble i no coneixia a cap nen de l’autobús , mentre tots reien i parlaven sobre ho divertides que serien aquestes colònies jo mirava per la finestra i cada cop veia que estava més lluny de casa, i de la meva família. Al trobar-me davant l’edifici que és convertiria en casa meva per uns mesos, vaig veure algo q...